Tot el que realment necessito saber .....................

Avui voldria compartir amb tots vosaltres un trosset del llibre de Robert Fulghum: " TOT EL QUE REALMENT NECESSITO SABER HO VAIG APRENDRE AL PARVULARI"
A veure que en penseu!!!!!

Tot el que realment necessito saber sobre com viure i què he de fer i com he d'ésser ho vaig aprendre al parvulari. La saviesa no era al cim de la muntanya de l'escola de postgraduats, sinó al sorral del parvulari. Aquestes són les coses que vaig aprendre:
Comparteix-ho tot.
Juga net.
No peguis a la gent.
Torna a posar les coses on les havies trobat.
Neteja la teva propia brutícia.
No agafis el que no és teu.
Digues que  sents quan molestis a algú.
Renta't les mans abans de menjar.
Ruboritza't.
Les pastes calentes i la llet freda són bones. Viu una vida equilibrada ;aprèn alguna cosa i pensa en alguna cosa i dibuixa i pinta i canta i balla i juga i treballa cada dia una mica.
Fes la migdiada totes les tardes.
Quan vagis pel món, vigila el tràfic, encaixa mans i no t'aïllis.
Estigues atent al meravellòs. Recorda la llavor del got. Les arrels baixen i la planta puja i ningú no sap realment com ni per què, però tots som així.
Els peixos de colors i els hamsters i els ratolins blancs i fins i tot la llavor del got, tots moren. I nosaltres també.
Aleshores recorda els contes de quan eres petit i la primera paraula que ho vas aprendre, la paraula més gran de totes: MIRA.
Tot el que necessites saber és en algun lloc. La Regla d'Or i l'amor i la higiene bàsica. L'ecología i la política i la igualtat i la vida sana.
Pren qualsevol d'aquests conceptes i tradueix-lo en termes d'adult sofisticats i aplica'l a la teva vida familiar o al teu treball o al teu govern o al teu món i es mantindrà vertader i clar i ferm. Pensa que el món sería millor si tots - tothom- prenguessim galetes i llet a les tres de la tarda i després ens estiressim acotxats sota les nostres mantetes per dormir la migdiada. O si tots els governs tinguessin com a política bàsica tornar sempre a posar les coses on les havíen trobat i netejar el que hem embrutat.
I encara és veritat i no importa lo vell que siguis, que el millor que pots fer en sortir al carrer és encaixar mans i no aillar-te.